skip to main | skip to sidebar

...ThE BrOcCoLi Is OvEr....

Cuando no me ve nadie, como ahora, gusto de imaginar a veces si no será la música la única respuesta posible para algunas preguntas. (Antonio Buero Vallejo). I és que és la música el que omple les nostres vides. La música ens permet traspassar fronteres, invocar sentiments, veure’ns i conèixer-nos per dintre, i treure a fora allò que som, sense amagar-nos ni reprimir-nos, perquè som com som, i si a algú no li agrada, S’HA ACABAT EL BRÒQUIL!

dissabte, 1 de desembre del 2007

La Ciudad de los Arboles


Publicat per ...ThE BrOcCoLi Is OvEr.... a 6:13 Cap comentari:
Missatges més recents Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Comentaris (Atom)

ViSiTeS!

Quina hora és...

Dades personals

...ThE BrOcCoLi Is OvEr....
Cuando no me ve nadie, como ahora, gusto de imaginar a veces si no será la música la única respuesta posible para algunas preguntas. (Antonio Buero Vallejo). I és que és la música el que omple les nostres vides. La música ens permet traspassar fronteres, invocar sentiments, veure’ns i conèixer-nos per dintre, i treure a fora allò que som, sense amagar-nos ni reprimir-nos, perquè som com som, i si a algú no li agrada, S’HA ACABAT EL BRÒQUIL!
Visualitza el meu perfil complet

Arxius del bloc

  • ►  2008 (1)
    • ►  de gener (1)
  • ▼  2007 (2)
    • ▼  de desembre (1)
      • La Ciudad de los Arboles
    • ►  de novembre (1)